To be or not to be a mother: doubtful, fraught, and denied access to motherhood in contemporary Catalan theatre

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/fem.2023.41.13

Palabras clave:

teatro catalán, dramaturgas, deseo materno, infertilidad, muerte perinatal, tecnologías de reproducción asistida, discapacidad, no madres.

Resumen

Como otras muchas regiones de Europa, Cataluña ha visto sucederse en las últimas décadas cambios importantes en la demografía de la maternidad, como el descenso de la natalidad o el aumento de la edad media de las mujeres en el nacimiento del primer hijo. Junto con el aumento de la visibilidad social de cuestiones identitarias y de género como las pérdidas gestacionales o los derechos sexuales y reproductivos de las personas con discapacidad, este paisaje en transformación ha producido un impacto destacado en el teatro catalán contemporáneo. En efecto, a lo largo de la última década se ha representado en los escenarios catalanes un número significativo de obras centradas en la maternidad, una parte importante de las cuales ha abordado el acceso dubitativo, difícil o negado a la maternidad. Este artículo analiza cuatro piezas importantes dentro de esta tendencia: Una gossa en un descampat (2018) y Mare de sucre (2021) de Clàudia Cedó, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2018) de Núria Planes Llull, y ESTIgMES (2019) de Concha Milla. Respectivamente, las obras elegidas tratan la experiencia de la muerte perinatal, el deseo de convertirse en madres de las mujeres con discapacidad intelectual, las dudas sobre el propio deseo materno, y las consecuencias de la infertilidad y el uso de las Tecnologías de Reproducción Asistida. El análisis de las obras se basa en la crítica dramática y videográfica, así como en el estudio de paratextos, como trípticos o vídeos promocionales. El artículo argumenta que las obras analizadas iluminan la tensión entre las narrativas hegemónicas sobre la maternidad y la experiencia efectiva de la población femenina contemporánea en el acceso a esta, que puede estar marcado por obstáculos sociales, políticos y fisiológicos, y puede ser negado a ciertos sujetos excluidos de la categoría ‘mujer’, como son las que presentan alguna discapacidad. De este modo, las obras estudiadas amplían los imaginarios disponibles para lo que entendemos por maternidad, al tiempo que elaboran respuestas feministas a las experiencias vividas que trasladan a los escenarios.

Citas

Ajenjo Cosp, M., & García Román, J. (2011). El tiempo productivo, reproductivo y de ocio en las parejas de doble ingreso. Papers. Revista de Sociologia, 96(3), 985-1006. https://doi.org/10.5565/rev/papers/v96n3.183

Antic Teatre (2019). NÚRIA PLANES LLULL. Converses amb el meu úter i altres interlocutors. February. https://www.anticteatre.com/events/event/nuria-planes-llull/?lang=es

Arciniega Caceres, M. (2019). La construcción de la maternidad en los discursos de los blogs de madres. Motivaciones, preferencias y percepciones de las lectoras [Doctoral dissertation, Universitat Pompeu Fabra]. https://www.tdx.cat/handle/10803/667067

Arciniega, M., Gómez, L., Hansen, N., Medina, P., Páez de la Torre, S., & Santos, A. (2020). La ideología de la maternidad intensiva como eje de violencia simbólica. Informal Publication. Communication Department, Universitat Pompeu Fabra. https://acortar.link/EmQsMF

Aston, E. (2003). Feminist Views on the English Stage: Women Playwrights, 1990–2000. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486005

Aston, E., & Harris, G. (Eds.) (2006). Feminist Futures? Theatre, Performance, Theory. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230554948

Batlle, C. (2011). La «reconquesta del real» en l’escriptura dramàtica contemporània. Pausa, 33. https://www.revistapausa.cat/la-reconquestadel-real-en-lescriptura-dramatica-contemporania/

Batlle, C. (2020). El drama intempestiu. Per una escriptura dramàtica contemporània. Institut del Teatre, Angle Editorial.

Braidotti, R. (1991). Patterns of Dissonance. Routledge.

Browne, V. (2016). Feminist Philosophy and Prenatal Death: Relationality and the Ethics of Intimacy. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 41(2), 385-407. https://doi.org/10.1086/682923

Carmona, A. (2021, December 29). «La maternitat et travessa pel mig, i com a dona que escriu, és inevitable que ho tenyeixi tot». Entrevista a Clàudia Cedó. Empordà. Retrieved February 22, 2022, from https://www.emporda.info/cultura/2021/12/29/maternitat-et-travessa-pel-mig-61116477.html?utm_source=pocket_mylist

Cedó, C. (2018a). Una gossa en un descampat. Biblioteca Sala Beckett/REMA 12.

Cedó, C. (2018b). Júlia & The Empty Lot. Translation by H. J. Gardner. Retrieved February 22, 2022, from https://www.catalandrama.cat/autor/claudia-cedo/

Cedó, C. (2021). Mare de sucre/To Be a Mother. Translation by H. J. Gardner [To be published in www.catalandrama.cat].

Cedó, C., & Belbel, S. (2018). Clàudia Cedó (autora) i Sergi Belbel (director) ens parlen d’’Una gossa en un descampat’ [video]. Retrieved February 22, 2022, from https://www.salabeckett.cat/espectacle/una-gossa-en-un-descampat/

Corrons, F. (2019). Écran, sexualité, genre et scène. Intermédialité et activisme féministe/queer dans les théâtres catalan et galicien contemporains. Degrés. Revue de synthèse à orientation sémiologique, 177-178-179, 1-38.

Donath, O. (2017). Regretting Motherhood: A Study. North Atlantic Books.

Esping-Andersen, G. (Coord.) (2013). El dèficit de natalitat a Europa. La singularitat del cas espanyol. Fundació La Caixa. https://static1.ara.cat/ara/public/content/file/original/2013/1212/11/l-estudi-el-deficit-de-la-natalitat-a-europala-singularitat-del-cas-espanyol-29fbcb6.pdf

Flaquer, Ll., & Brullet, C. (2000). Polítiques familiars a Catalunya: una primera aproximació. Revista Catalana de Sociologia, 12, 141-153.

Garbayo Maeztu, M. (2016). Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo. Consonni.

Gázquez, R. (2015). La escenificación del yo en los solos de las nuevas creadoras interdisciplinares en España: 2000-2014 [Doctoral dissertation, Universitat Autònoma de Barcelona]. https://www.tdx.cat/handle/10803/384527

Ginestà, J., Franch, G., Permanyer, J., & Farriols, C. (2019, March 26). Maternitat en ‘stand-by’ [Sense Ficció, Television Program]. TV3. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/maternitat-en-stand- by/video/5834827/

Goodman, L. (1993). Contemporary Feminist Theatres: To Each Her Own. Routledge.

Grosz, E. A. (1994). Volatile Bodies: Toward a Corporeal Feminism. Indiana University Press.

Harari, D., & Kroul, G. (2019). Debating Natalism: Israeli One-Woman Shows on Experiencing Childlessness. New Theatre Quarterly, 35(2), 121-134. https://doi.org/10.1017/S0266464X19000046

Hays, S. (1998). Las contradicciones culturales de la maternidad. Paidós.

Idescat (2007). Dones segons edat quinquennal i fills nascuts vius. Retrieved February 22, 2022, from https://www.idescat.cat/pub/?id=ed&n=3046

Iveson, M. (2017). Gendered dimensions of Catalan nationalism and identity construction on Twitter. Discourse & Communication, 11(1), 51-68. https://doi.org/10.1177/1750481316683293

Jones, A. (1998). Body Art/Performing the Subject. University of Minnesota Press.

Juanico, N. (2018, November 24). Ser actriu i mare, una cursa plena d’obstacles. Diari Ara. Retrieved February 22, 2022, from https://www.ara.cat/cultura/actriu-mare-cursa-plena-obstacles_1_2681915.html

Komporaly, J. (2007). Staging Motherhood. British Women Playwrights, 1956 to the Present. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230598485

Kruks, S. (2001). Retrieving Experience: Subjectivity and Recognition in Feminist Politics. Cornell University Press. https://doi.org/10.7591/9781501731839

Kuppers, P. (2017). Theatre & Disability. Springer. https://doi.org/10.1057/978-1-137-60572-6

Lozano Estivalis, M. (2006). La maternidad en escena. Mujeres, reproducción y representación cultural. Prensas Universitarias de Zaragoza.

Malacrida, C. (2009). Performing motherhood in a disablist world: dilemmas of motherhood, femininity and disability. International Journal of Qualitative Studies in Education, 22(1), 99-117. https://doi.org/10.1080/09518390802581927

Medina Bravo, P., Figueras-Maz, M., & Gómez-Puertas, L. (2014). El ideal de madre en el siglo XXI. La representación de la maternidad en las revistas de familia. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 20(1), 487-504. https://doi.org/10.5209/rev_ESMP.2014.v20.n1.45244

Merino, P. (2017). Maternidad, Igualdad y Fraternidad. Las madres como sujeto político en las sociedades poslaborales. Clave Intelectual.

Milla, C. (2019). ESTIgMES, (gravació a sala) [video]. Digital archive of Sala Flyhard.

Nicolau Jiménez, A. (2021). Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) [Doctoral dissertation, Universitat Oberta de Catalunya]. https://www.tesisenred.net/handle/10803/671649?locale-attribute=ca_ES#page=1

Pérez Fontdevila, A. (2019). Qué es una autora o qué no es un autor. In A. Pérez Fontdevila & M. Torras Francès (Eds.), ¿Qué es una autora? Encrucijadas entre género y autoría (pp. 25-59). Icaria.

Planes Llull, N. (2019). Converses amb el meu úter i altres interlocutors [video]. Núria Planes Llull personal archive.

Prieto Nadal, A. (2020). La dramaturgia catalana del siglo XXI: una panorámica, ADE Teatro, Revista de la Asociación de Directores de Escena de España, 179, 26-34.

Quinto, A. de, Hospido, L., & Sanz, C. (2017). The Child Penalty in Spain. Banco de España. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/20/Files/do2017e.pdf

Ragué Arias, Mª J. (1996). El teatro de fin de milenio en España (De 1975 hasta hoy). Ariel.

Ragué Arias, Mª J. (2000). ¿Nuevas dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música/ Centro de Documentación Teatral.

Ragué Arias, Mª J. (2013). Dona i teatre, la veu trencada de la falsa normalitat. In J. Lladó & J. Vilaró (Eds.), Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català (pp. 17-28). Punctum.

Sánchez, J. A. (2012). Prácticas de lo real en la escena contemporánea. Paso de Gato.

Saumell, M. (2012). Teatro del ámbito catalán en el siglo XXI. Don Galán, 2. Retrieved March 26, 2022, from https://www.teatro.es/contenidos/don-Galan/donGalanNum2/pagina.php?vol=2&doc=1_1_3&pag=1

Saumell, M. (2018). Mujer y creación escénica hoy en España. Estado de la cuestión. Don Galán, 8. Retrieved March 26, 2022, from https://www.teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum8/pagina.php?vol=8&doc=1_1

Saumell i Olivella, E. (2018). Amb nom de dona. In À. Broch, J. Cornudella & F. Foguet, Teatre català avui, 2000-2017: 4t Encontre d’Escriptors i Crítics a les Garrigues: El Cogul, 2017 (pp. 161-180). Fonoll.

Vallespín, I. (2018, September 28). Les mares catalanes, les més tardanes d’Europa. El País. Retrieved March 24, 2022, from https://cat.elpais.com/cat/2018/09/28/catalunya/1538127911_822805.html

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

02-01-2023

Cómo citar

Nicolau Jiménez, A. (2023). To be or not to be a mother: doubtful, fraught, and denied access to motherhood in contemporary Catalan theatre. Feminismo/s, (41), 325–356. https://doi.org/10.14198/fem.2023.41.13

Número

Sección

Dosier monográfico